Des que vaig arribar a BCN he viscut situacions plenes de ràbia i odi desmesurats i il·lògics, en primera i/o tercera persona.
Què he vist? Doncs, un pobre home que amb prou feines s'aguantava dret al metro davant dels ulls de la resta del vagó, i quant vaig a la mare de dos nens que estaven de genolls a terra jugant a sobre de dos seients i li dic si pot deixar que l'home segui, ella - perdonant-me la vida - em diu ''els meus fills també tenen dret a utilitzar un seient, eh?'', i la resta seguia mirant-s'ho...perfecte! Dos cotxes, que gairebé tenen un accident - perquè TOTS DOS van fer una imprudència - els seus conductors surten dels vehicles i arriben a les mans. Una noia amb la moto per sobre l'acera durant uns 200m per no haver d'esperar un semàfor. Diverses dones i homes intentant passar per davant meu a la cua del mercat, súper, forn... Nens i nenes, rient-se de gent gran fent-los burla. Dos homes passejant pel carrer, dient ''jo, la cambra de gas, la utilitzaria amb tots aquests ecologistes que no paren de tocar els collons''. Veig les noticies i el 90% són tragèdies arreu del món.
Què he viscut? Ahir, al cine, mentre l'Esther i jo veiem tranquil·lament la pel·licula AVATAR, la noia del davant es gira de sobte i li diu a l'Esther ''quieres parar ya de moverme el asiento, o te parto la cara?", l'Esther que ni estava tocant el seient, perplexa, li diu "yo no he sido". A partir d'aqui la conversa va anar així:
Noia: Ya te he avisado varias veces.
Iban: A lo mejor he sido yo porque tengo las piernas crizadas aunque no llego a tocar tu asiento, ni ella tampoco.
Noia: Pues a tí tambien te partiré la cara!
La noia es gira, s'asseu, i jo amb la cara de no entendre res i menys les amenaces de la noia i sense voler (evitar-ho) li donc un petit cop al seu seient.
Noia: Vamos fuera! y te parto la cara gilipollas!
Iban: Va, sientate que no me dejas ver la peli.
Es torna a seure. Altre cop, m'agafa una 'rampa' a la cama - aquesta més forta - i li donc un cop al seu seient. S'aixeca, dona tota la volta fins al meu costat.
Noia: Vamos fuera! Vamos fuera! Que te partiré la cara gilipollas!
Iban: Vale, ahora que te has levantado vuelve a sentarte que aqui tampoco me dejas ver la peli.
Tota ofesa s'entorna al seu seient. Acaba la pel·licula, em poso de peu.
Iban: Por cierto, no eres nadie para amenazar a la gente de que le vas a partir la cara.
Noia (sense cridar com abans, suposo que no comptava en que jo medis 1'80 i que l'Esther fes 1'65 i que ella no arribés ni als 160cm) Esque no parabais.
Esther: Han pasado 2 personas al lavabo de nuestra fila, ha sido eso lo que ha movido tu asiento.
Noia: Pero él (per mi) tambien me ha amenazado.
Iban: Yo? que te he dicho?
Noia: eh..eh..eh..Da igual! Habeis estado tocando los cojones todo el rato (aquí tornava a cridar com una verdulera)
Esther: Va Iban marxem. (es gira a la noia) I tú menos gritar y más follar!! Que te echen un polvo a ver si te relajas guapa!
Noia: (aplaudin) Muy bien! viva la educación!
Iban: Tú? Tú hablas de educación cuando nos has amenazado de partirnos la cara? Tu vida es muy triste si tienes que ir partiendo la cara a la gente por algo que pasa en el cine...
Dit això vam sortir de la sala i ella es va quedar 'refunfunyant' al seu seient.
Que la culpa de la rabia, odi i excitació de la gent la tingui, com sempre, la crisi, jo no m'ho crec. La humanitat en general s'ha submergit en un cercle d'egoïsme pur. El que ens passa a cadascú és sempre culpa dels altres, de la crisi, d'una infància dura, de la falta d'educació, de l'entorn social, dels polítics, dels amics, dels enemics, de la familia... Bullshit!
TOTS som amos del que hem fet, fem i farem en un futur i el que determinarà si una decisió és o no bona és l'optica en que ho mirem. Si davant d'una situació negativa intentem aprendre ens en sortirem, però si només volem llepar-nos les ferides i fer que els demés vegin 'lo malement que estic' és quan acumulem la rabia i l'odi desmesurats i innecessàris en situacions on no val la pena.
En fi, hauriem de parar-nos un moment i pensar en la nostra situació actual, i segurament si fem una reflexió sincera del que tenim veurem que en el fons, nosaltres ens hi hem ficat i nosaltres en podrem sortir.
People, please, Relax! TAKE IT EASY!
Salut, Pau i Amor!
