Costums

Us imagineu una ciutat on els col·legis semblen castells medievals? Us imagineu un país on les millors guies del món diuen que parlen english, però que un cop arribes et preguntes 'si això que parlen és english, que collons he estat estudiant fins ara'? Us imagineu un país on TOTHOM en sortir del bus li dona les gràcies al conductor però en canvi no saluden quan te'ls creues a l'ascensor? Us imagineu un lloc en el món on anunciïn per la TV que has de comprovar SETMANALMENT que l'alarma d'incèndis funciona, i que si parles malament de les fire alarms poc més i et traten de boig? Doncs bé, això no és res... les coses poden ser encara més extranyes...

Comencem.

Un divendres a la tarda, més de Setembre. L'Esther i jo arribem a la residència on vivim carregats amb compra setmanal. Entrem a l'ascensor i piquem el 6è. L'ascensor es para al 2n, puja una noia i pica el...3er!!! L'Esther i jo ens mirem 'flipan'...VA EN SERIO?? Un altre dia, pujem a l'ascensor al 6è i piquem el 0. Ens parem al 4rt i entra un 'pavo' que va al...3er!! Doncs com aquestes, en tenim una cada setmana. Que si del 3er al 2n, que si del 5è al 6è, que si del -1 al 0, etc etc... Encara que lo més fort del tema és que les escales estan a escassos 2m de l'ascensor... i els campions/ones s'esperen a que arribi!!! En fi...

Seguim.

Aqui hi ha molta tradició de correr pel carrer. Fins aquí, cap problema. Com tampoc hi ha cap problema en trobar-nos a un 'pavo' amb xandall i gorro al passadís del 6è pis, que surt del seu apartament i comença a correr. En aquell moment penso 'que motivat comença a correr des del seu apartament'. Agafeu-vos. Després de fer 'futing' al més pur estil Rocky per tot el passadís del 6è pis - uns 30m - direcció cap a la sortida, va l'il·luminat i enlloc de baixar les escales es fot a l'ascensor. 
Ja veieu que en el nostre edifici la gent té molt potencial...que si cuinar carn, macarrons, peix a les 3-4-5 de la matinada, que si agafar l'ascensor per un pis...Jo crec que si els d'admissions ho haguéssin fet a propòsit, no haguéssin 'reclutat' més 'freaks' junts. I entre ells anem fent el possible per sobreviure.

N'hi ha més. 

Dijous passat, estem l'Esther, la Paula i jo al cine, veient Sant Valentain's Day - curiosament 3 persones que ens la rebufa bastant Sant Valentí, però mira algo haviem de fer - sentats a la penultima fila. Quant portavem 1h - sense exagerar - de pel·licula, una parella que venia del carrer - més que res perque anaven amb les jaquetes, bufanda i gorro encara posats - puja toooooooot el cine fins arribar al costat meu i em demana pas. Estava flipant però, els deixo passar, i van a seure just al costat de la Paula. A continuació escena de 'descollonament' dels 3. Ens va entrar el riure fluix perque no enteniem res. Saltant-nos les llagrimes, intentant ofegar el riure i alhora observant descaradament als dos pardals que acabaven d'arribar. Així vam estar com uns 5minuts. Doncs al cap de 15, la noia - encara amb la jaqueta, gorro i bufanda -marxa de la sala. Mitja hora després, acaba la peli i la noia no ha tornat. Resumin, arriben 1h tard, la noia veu 20 minuts, marxa i deixa al 'pariente' sol veient la peli...Si algú ho enten que m'ho expliqui...

L'ultima, digem... 'costum' que no acabo d'entendre és purament higiènica. Vaig regularment al gimnàs i el que més em sorpren és que MOLTA gent no es dutxa després de fer esport. Si, si, heu entès bé, la penya no es dutxa! A mi m'és igual si després van a casa i es fiquen directament a la dutxa. No és normal que si al carrer estem a -1ºC o -2ºC, la gent marxi 'tal cual' suada només posant-se la jaqueta a sobre, en el cas dels més 'nets'. Altres, fins i tot, es canvien la roba d'esport i es posen la roba de carrer. Però el que entenc encara menys és els 'pavos' que es dutxen amb els calçotets o inclús amb banyador. Si, si, altre vegada heu llegit bé. A més haig de dir que les dutxes son individuals - i us preguntareu, si són individuals com se que es dutxen amb roba, doncs per que quan surten porten la roba tota txopa. No ho entenc.


Com s'aprecien i es respecten les costums que tens a casa quan ets lluny. Encara que moltes costums britàniques es podrien també adaptar a casa nostra, però això ho deixaré per un altre post.

Mediterraneamente 2

Como ya expliqué, en la asignatura de 'Live Project' trabajamos con una empresa real, en nuestro caso el 'Edinburgh International Book Festival' - EIBF, para los amigos. Pues bien, el lunes de la semana pasada, a las 9 de la mañana, quedamos con los del Festival para conocernos y saber qué querían de nosotros exactamente.

Aquí empieza el 'show'...

Viernes 22. 2 de la tarde. Hago lo que yo suponía una pregunta inocente y de predecible respuesta 'What time do we meet on Monday?'. De repente, me golpea como una bofetada con la mano abierta en toda la cara a 50 grados bajo cero la respuesta de la alemana 'a las 8:15'. Mientras en mi cabeza resonaba un 'ESTÁS FLIPAAAAAAANDOOOO!!!', mis labios preguntaban - más por cortesía que por otra cosa - 'Pero no vienen a las 9?' 'Yes' 'Tenemos algo que hacer antes?' 'No'. Aún intentando ordenar mis ideas después de no entender nada me voy para casa enviándole un sms a Paula preguntándole sobre lo que había pasado, a lo que ella responde 'jajajajajaja están locos! yo ya te aviso que voy a perder unos cuantos buses!!'.

Lunes 25. 8:30 de la mañana. A pesar de tener la intención de aparecer sobre las 8:45, mi subconsciente me juega una mala pasada y a las 8:30 estoy entrando por la puerta de la uni. Cinco minutos después llega Paula.

AVISO - lo que viene a continuación no es ninguna exageración, es lo que realmente pasó.

El panorama que nos encontramos Paula y yo al llegar era aterrador. La Scottish era la única que se salvaba de los 3 porque tiene 39años e iba vestida como tal. El polaco, llevaba traje y corbata, indescriptible como le quedaba eso con un gorro de LANA de color lila/violeta - o como queráis llamarle. La alemana llevaba falda negra camisa blanca y chaleco negro - según Paula 'sólo le falta la pajarita y parece una camarera'. Claramente, Paula y yo íbamos normales, lo único que nos 'igualaba' a ellos era que yo llevaba un polo negro y ella una camiseta oscura. En fin...

Con esta estampa nos fuimos a la sala de reuniones que teníamos reservada para ir dejando nuestras cosas. La sala resultó ser un cubículo donde había una mesa cuadrada con 7 sillas. Empieza el 'baile'. La alemana se da cuenta que necesitamos 2 sillas más, el polaco muy caballeroso va a buscarlas. Cuando el polaco entra en la sala con dos sillas más, salta la alemana con su 'salero' y oportunismo, y dice 'pero...estas sillas no son iguales que las que hay aquí' a lo que el polaco responde 'pues, sí, es verdad, y ahora que hacemos?'. Entonces fue cuando sus caras se transformaron se empezaron a poner nerviosos y les salió a ambos un letrero del culo con la palabra CRISIS. Yo no podía creerme que estuvieran hablando en serio. Estaban teniendo una crisis de existencia por unas putas sillas!!!! Al rescate salió Paula 'Seriously, is not a big deal!!!'. Menos mal que intervino que sino me veo haciéndoles el boca a boca a esos dos. Una vez resuelta esta crisis, como no, surge otra. 'Es correcto tener cafés (del Starbucks) en una reunión?' pregunta el polaco, la alemana rauda y veloz, suelta 'a lo mejor no, sería mejor agua, no?'. Menos mal que Paula, debajo de su ropa 'casual' llevaba el traje de bombera 'no creo que pase nada, además el Starbucks está en la uni y nosotros estamos en la uni, tranquilos'. A las 9 en punto aparecen los responsables del festival, una mujer de unos 50 largos vestida lo mas normal del mundo para su edad y un hombre de unos 40 largos, puede que 50, con un traje simple y sin corbata y dos o tres botones de la camisa abiertos. O sea, que al final ellos han venido lo más informal posible, y los 'pros' de mi grupo de punta en blanco.

Lo único positivo es que Paula y yo estamos camelando a la Scottish para que se venga al lado oscuro de la Fuerza, y creo que lo estamos consiguiendo. Los otros dos son otro mundo, los damos por perdidos.