La Televisió és una Jungla!

No sé què m'ha passat però alguna cosa ha canviat dins meu. No sé perquè però he passat de ser un malalt de tele, a no veure res més que els TNs de TV3, futbol i l'APM?, encara que hi podria afegir molt de tant en tant Salvados i BNF. Què m'està passant? Jo acostumava a veure series com Lost, The Simpsons, Family Guy, Numb3rs, NCIS, CSI - els 3 -, Without a Trace, Cold Case o programes com BNF - més regularment que ara -, El Club de TV3, Polònia, Crackòvia... No entenc aquest canvi tant radical en mi. 

Podria ser que la raó fos que m'he transformat en algú més seriós. Més encara? us preguntareu molts de vosaltres, estimats lectors. Bé, sé que sóc un exemple de serietat, serenitat i savoir faire però em temo que ho puc haver portat a un extrem inimaginable per la raça humana.

He perdut la meva innocència. Bé...això, o que la TV em fa por. M'explico. Després de tant de temps fora de casa, gran part del qual me l'he passat sense TV ja que teniem aparell però no teniem accés a una antena, he hagut d'anar inflant-me a series per internet i per no trobar a faltar casa meva, anava veient l'APM? cada setmana. Aquí és on crec que radica el problema. No sé a vosaltres però a mi cada episodi de l'Alguna Pregunta Més? em fa menys gràcia i més pànic. Pot ser estic paranoic, però pensar que la gent que treuen al programa existeix de veritat...ufff no sé, a mi em fot 'yuyu'. 

Personatges com Belen Esteban - que forma part de la reialesa popular - i la resta de la fauna que comparteix 'gàbia' amb ella, els d'Intereconomia en general, Florentino Fernandez, les 'Chonis' d'un programa de La Sexta - crec que és -, els del programa del primo mayor - o algun parentesc semblant -, 'pijas' en Miami, Niños de Papa entre d'altres, han envaït la indecent quantitat de canals que, per culpa de la TDT, embruten el bon nom de la TV i fan bò l'antiquat nom de 'la caja tonta'. Als nens d'avui dia no se'ls diu que no seguint a prop de la TV perquè es poden quedar secs, sinó perquè els hi pot esquitxar tota la bilis i incultura que hi surt.

Que els personatges inqualificables que he mencionat abans i molts d'altres  existeixin en el món real, em fot un 'cague' de la hostia! Penseu-hi, si en dos anys que he estat fora han aflorat totes aquestes bestioles i s'han apoderat de la TV, pot ser veritat que al desembre de 2012 el món s'acabi. I si no s'acaba, la humanitat s'extingirà segur fruit de la decadència mental en que entrarem convertint-nos en personatges dignes de The Walking Dead. 

Podria ser que el que em passa és una barreja de les dues coses, sóc més seriós i tinc por que la TV em devori el cervell.

Paciència

Des d'aquest blog, m'agradaria denunciar - sota el meu punt de vista - una injustícia que s'està fent amb un jugador en concret del Barça. No des de 'l'entorn' de Madrid, sinó des del mateix 'entorn' barcelonista. Els mitjans de comunicació en aquest cas - cosa estranya en ells - n'estan al marge també. Abans que res voldria dir, que des de sempre m'ha semblat molt injust criticar qualsevol jugador de l'equip del teu cor. Mentre porti els teus colors, se l'ha de recolzar. Tant si juga com els àngels com si cada vegada que juga li surt un mal partit - que en això hi té molt a veure l'objectivitat amb la que es miri el partit. Aquesta és la meva filosofia, però no gens  tradicional en l'aficionat blaugrana, un animal atípic i difícil d'entendre.

Malgrat els títols aconseguits en els darrers 2 anys amb Guardiola al capdavant i amb una política absoluta de 75-80% cantera i 20-25% 'cartera', no és gens fàcil fer el salt al primer equip del Barça. Però clar, com que hi han hagut últimament dos jugadors - Pedro i Busquets - de la pedrera que han sortit bé a la primera, han de sortir bé tots a la primera. Perdoneu-me, però el futbol des del meu punt de vista no funciona així. Si heu tingut la sort de practicar i estimar com jo faig aquest esport, estareu d'acord amb mi en que el futbol no té ni memòria ni paciència. Menys mal, que hi han entrenadors que tenen paciència, visió i, sobretot, memòria alhora de mirar als jugadors del futur. Si no hi esteu d'acord, aquí us poso alguns exemples.

Puyol: (Actualment un dels millors centrals del món) La temporada 1998-1999, ell tenia 21anys. Si no arriba a ser per un entrenador holandès com Louis Van Gaal, se l'hagués traspassat sense miraments al Málaga.

Piqué: (Actualment el central més complert del món) A la temporada 2007-2008, amb 21anys és suplent amb pocs minuts que li donava Sir Alex Ferguson al Manchester United. La temporada següent fa el fitxatge de la seva vida pel Barça. Però amb 21 anys només el coneixien a Barcelona, Manchester i Zaragoza.

Xavi: (El que ara mateix es mereix més que ningú la pilota d'or) No va mig-explotar fins l'era Rijkaard amb 26 o 27anys però quan de debò s'ha donat a conèixer al món sencer és a partir dels 28 anys. Abans, se sentia el típic 'run-run', que si no té cos, que si no té visió, que si és massa horitzontal, que si no té valor per anar endavant...oi que no és tant dolent ara? Tampoc ho era abans però era jove, si.

Iniesta: (Tampoc necessita presentació, per a mi, pilota de plata) Fins fa poc era el 'suplent de luxe', però tampoc jugava tot el que ara es mereix. Fins i tot la temporada passada se sentia que era massa fràgil - igual que Messi fa dues temporades. A part de la preparació física adient, és necessària la sort, hi ha temporades que la tens i n'hi ha que no. Oi que ara mateix ningú no li troba gairebé cap contra a l'Iniesta?

L'Ibrahimovic amb 21 anys estava a l'Ajax sense pena ni glòria, era solament un davanter molt alt que apuntava maneres, però no era un ídol. El gran Eto'o amb 21 anys, també, acabava de fitxar pel Mallorca, havia passat pel Madrid i Espanyol sense pena ni glòria, i començava a despuntar com a golejador potent. Però tampoc era ningú. Per últim i acabar amb els grans davanters europeus, Villa amb 21 anys ascendeix i debuta amb el primer equip de l'Sporting de Gijón a Segona Divisió. Com els seus altres dos col·legues de professió apuntaven maneres però cap equip 'gran' es va arriscar a fitxar-los.

Doncs avui, 20 de Desembre de 2010, a can Barça s'ha renovat un petit nano que apuntava maneres de petit -i malgrat els hi pesi a molts, segueix fent-ho - fins al 2015. Bojan té 20 anys i l'únic pecat que ha comès és haver debutat massa jove al Barça. Si ell ara estigués jugant regularment amb el Barça B a Segona Divisió, en algun equip de Primera o a Anglaterra o a Italia, França, Holanda, etc. s'estaria inflant a fer gols. Però clar, va debutar amb 16 anys al Barça, va ficar grans gols i la gent es pensava que tenia que ser així tota la vida. 

Jo aposto per Bojan. Primer, perquè és jugador del Barça. Segon, és molt jove té 20 anys i, mínim 12-13 anys per endavant. I tercer, ja els agradaria a Ibra, Villa, Henry, Eto'o o Piqué, que algú hagués apostant tant per ells a l'edat de 'Lo Petit'. Deixeu-li temps, com a mínim per justícia. Igual que l'han tingut Xavi o Iniesta que han estat al primer equip del Barça entre 6 i 8 anys, acusant-los de que no tenien ni força ni cos per jugar al Barça, abans d'arrencar aplaudiments del Camp Nou, i ara són ídols. I el que digui que és que no marca gols, que miri els números d'Eto'o (40 partits 10 gols) o Ibra (33 partits 8 gols) amb un any més que Bojan, i els números de 'Lo Petit' en comparació amb els partits que ha jugat.

PROU!

Des que vaig arribar a BCN he viscut situacions plenes de ràbia i odi desmesurats i il·lògics, en primera i/o tercera persona.

Què he vist? Doncs, un pobre home que amb prou feines s'aguantava dret al metro davant dels ulls de la resta del vagó, i quant vaig a la mare de dos nens que estaven de genolls a terra jugant a sobre de dos seients i li dic si pot deixar que l'home segui, ella - perdonant-me la vida - em diu ''els meus fills també tenen dret a utilitzar un seient, eh?'', i la resta seguia mirant-s'ho...perfecte! Dos cotxes, que gairebé tenen un accident - perquè TOTS DOS van fer una imprudència - els  seus conductors surten dels vehicles i arriben a les mans. Una noia amb la moto per sobre l'acera durant uns 200m per no haver d'esperar un semàfor. Diverses dones i homes intentant passar per davant meu a la cua del mercat, súper, forn... Nens i nenes, rient-se de gent gran fent-los burla. Dos homes passejant pel carrer, dient ''jo, la cambra de gas, la utilitzaria amb tots aquests ecologistes que no paren de tocar els collons''. Veig les noticies i el 90% són tragèdies arreu del món. 

Què he viscut? Ahir, al cine, mentre l'Esther i jo veiem tranquil·lament la pel·licula AVATAR, la noia del davant es gira de sobte i li diu a l'Esther ''quieres parar ya de moverme el asiento, o te parto la cara?", l'Esther que ni estava tocant el seient, perplexa, li diu "yo no he sido". A partir d'aqui la conversa va anar així:

Noia: Ya te he avisado varias veces.

Iban: A lo mejor he sido yo porque tengo las piernas crizadas aunque no llego a tocar tu asiento, ni ella tampoco.

Noia: Pues a tí tambien te partiré la cara!

La noia es gira, s'asseu, i jo amb la cara de no entendre res i menys les amenaces de la noia i sense voler (evitar-ho) li donc un petit cop al seu seient. 

Noia: Vamos fuera! y te parto la cara gilipollas!

Iban: Va, sientate que no me dejas ver la peli.

Es torna a seure. Altre cop, m'agafa una 'rampa' a la cama - aquesta més forta - i li donc un cop al seu seient. S'aixeca, dona tota la volta fins al meu costat.

Noia: Vamos fuera! Vamos fuera! Que te partiré la cara gilipollas!

Iban: Vale, ahora que te has levantado vuelve a sentarte que aqui tampoco me dejas ver la peli.

Tota ofesa s'entorna al seu seient. Acaba la pel·licula, em poso de peu.

Iban: Por cierto, no eres nadie para amenazar a la gente de que le vas a partir la cara.

Noia (sense cridar com abans, suposo que no comptava en que jo medis 1'80 i que l'Esther fes 1'65 i que ella no arribés ni als 160cm) Esque no parabais.

Esther: Han pasado 2 personas al lavabo de nuestra fila, ha sido eso lo que ha movido tu asiento.

Noia: Pero él (per mi) tambien me ha amenazado. 

Iban: Yo? que te he dicho?

Noia: eh..eh..eh..Da igual! Habeis estado tocando los cojones todo el rato (aquí tornava a cridar com una verdulera)

Esther: Va Iban marxem. (es gira a la noia) I tú menos gritar y más follar!! Que te echen un polvo a ver si te relajas guapa!

Noia: (aplaudin) Muy bien! viva la educación!

Iban: Tú? Tú hablas de educación cuando nos has amenazado de partirnos la cara? Tu vida es muy triste si tienes que ir partiendo la cara a la gente por algo que pasa en el cine...

Dit això vam sortir de la sala i ella es va quedar 'refunfunyant' al seu seient.

Que la culpa de la rabia, odi i excitació de la gent la tingui, com sempre, la crisi, jo no m'ho crec. La humanitat en general s'ha submergit en un cercle d'egoïsme pur. El que ens passa a cadascú és sempre culpa dels altres, de la crisi, d'una infància dura, de la falta d'educació, de l'entorn social, dels polítics, dels amics, dels enemics, de la familia... Bullshit!

TOTS som amos del que hem fet, fem i farem en un futur i el que determinarà si una decisió és o no bona és l'optica en que ho mirem. Si davant d'una situació negativa intentem aprendre ens en sortirem, però si només volem llepar-nos les ferides i fer que els demés vegin 'lo malement que estic' és quan acumulem la rabia i l'odi desmesurats i innecessàris en situacions on no val la pena.

En fi, hauriem de parar-nos un moment i pensar en la nostra situació actual, i segurament si fem una reflexió sincera del que tenim veurem que en el fons, nosaltres ens hi hem ficat i nosaltres en podrem sortir.

People, please, Relax! TAKE IT EASY! 

Salut, Pau i Amor!