Els britànics en general tenen molta fama de ser bastant 'perepunyetes', i més si es tracta de les alarmes o procediments diversos en cas d'incendi. No us preocupeu que no moriran cremats, no...
A l'edifici on vivim l'Esther i jo, que és un edifici per estudiants, hi ha un cartell a la porta i a cada un dels 7 pisos que diu 'Fire alarm test every Thursday at 11:30'... si, si, cada dijous a les 11:30 durant 20 segons sona l'alarma d'incendis, que per desgracia la tenim just a sobre del llit - quedeu-vos amb aquesta ultima dada que serà important més endevant.
Divendres 2 d'octubre, estem a l'apartament, més o menys mig matí, sona l'alarma. L'Esther i jo ens mirem extranyats, però si no és dijous -dic, llavors l'Esther obre la porta i diu, no fa olor a cremat, què fem? baixem?, vinga va baixem -li dic. Ens posem les bambes, obrim la porta i just quan la obrim un pavo (veí) que venia de baix ens diu don't worry it's nothing i es fica dins de casa seva. I nosaltres fem el mateix.
Dissabte 3 d'octubre, acabem de dinar, sona l'alarma. Repetim el ritual de sortir a veure si el nas ens diu si hi ha algo cremant-se - no ho sembla- i baixem a baix. Quan arribem al carrer ens trobem un munt de gent, alguns vestits de carrer, altres amb pijama, altres amb bernús i tovallola al cap, senyal inequívoca que acaba de sortir de la dutxa. En fi, al final res de res.
Diumenge 4, 11 del matí, sona l'alarma. 'Ritual olfatiu', bambes i a vall. Aquest cop quan arribem al carrer no hi ha ningú, som els primers? doncs no, del no res apareix un tio que cridant ens diu 'come on guys!! it's a bomb alarm!!' doncs si, no era cap simulacre, amenaça de bomba. Va venir la policia va tallar el carrer nosaltres estavem a uns 150-200m de l'edifici...tot per una maleta que havien vist per les camares de seguretat!!! Seguim, i van 3...
Diumenge 11 d'octubre 19:30 o així, sona l'alarma. Comencem a estar una mica fins els collons, però baixem. Ens tenen uns 40 minuts fora al carrer amb l'alarma sonant i passant fred. Al final, per quart cop res de res, algú que se li havia cremat la torrada.
Ara es posa interessant.
Dimecres 14 d'octubre 3:30 de la matinada, sona l'alarma. El susto que em fot la puta alarma és important - recordo que tenim l'alarma just a sobre del llit- i em cago en la mare que els va parir a tots. Baixem, estem 20minuts passant fred i després resulta que era algú que s'havia deixat els macarrons al foc i s'havia dormit - a veure és que s'ha de ser RETRASSAT/DA per fer macarrons a les 3 de la matinada!!
Divendres 16 d'octubre 4:45 de la matinada, sona l'alarma. Passa el mateix que l'ultim cop, algu es deixa algo al foc.
El mateix divendres anem a queixar-nos a la recepció, de bones. Mentre expliquem el 'tema' una noia que estava darrera nostre ens diu 'I know the girl who burn the macarroni and she is very sorry...', en aquells moments la cara i la veu -d'anar de bones- de l'Esther es transforma i li comença a dir a la noia que espera que la seva amiga es senti molt molt malament i que no dormi per les nits. Crec que la noia, el proper cop, s'ho pensarà dues vegades abans de dir que coneix algú...
Seguim amb la gresca. Un cop la noia estava servida, salta la de la recepció i diu que ella preferiria que sonés l'alarma perque això vol dir que funciona -pobre recepcionista no sabia el que havia fet-. Llavors l'Esther que ja venia de 'carrerilla', li diu que ella prefereix morir cremada que d'un atac de cor per culpa de l'alarma. La recepcionista es va posar blanca -més del que era- i li va demanar disculpes i que farien el que poguéssin per solucionar-ho.
Després d'això encara van haver-hi 8 alarmes més dues d'elles en plena nit, per les mateixes raons que les anteriors, a un se li va cremar la carn, a un altre l'entrepà - si, si, entrepà fotut al forn i es queda dormit el retrassat. També vam baixar un parell de vegades més a queixar-nos i ens deien que la gent era jove, que no tenien gaire experiència cuinant - a veure, fer uns macarrons, carn o peix, a les 3, 4 o 5 de la matinada no és de ser novell en les arts culinaries, és de no tenir ni una puta neurona voltant pel terrat!
A l'allotjament 16 alarmes en 2 mesos, són uns paranoics aquests britànics.
Seguim per 'bingo'.
Un dia a la biblio mentre estavem fent un treball en grup, començo a notar una mica de 'pudor' a torrada cremada, i penso sonarà l'alarma, doncs dit i fet, tres 'mili-segons' després de pensar-ho l'alarma sona. En aquell moment jo estava buscant uns llibres, tranquil·lament surto del passadís on em trobava per anar a buscar el meu grup i em trobo amb una imatge que era de foto. La penya corrent, alguns deixant les coses, altres agafant totes les seves pertinences, la gent passava per davant i darrera meu i en aquell precís moment em vaig sentir dins d'una escena de Benny Hill, en algun moment fins i tot podia sentir la música... Després de jugar-me la vida intentant passar entre la gent, vaig arribar on estava el meu grup, obviament tothom estava recollint - però amb la 'calmíssima'. L'Esther estava guardan el treball a l'USB i la Paula i jo recollint. De sobte, entra una dona de la biblioteca cridant 'get out! There is a fire! get out!' i l'Esther li contesta - resumint i traduït - 'estic guardant el meu treball! si no se'm guarda bé, me'l refaràs tu!' (ole, sus huevos!). Total per que després fós una torrada o algo que es va cremar a la cuina del bar...
Un dia a la biblio mentre estavem fent un treball en grup, començo a notar una mica de 'pudor' a torrada cremada, i penso sonarà l'alarma, doncs dit i fet, tres 'mili-segons' després de pensar-ho l'alarma sona. En aquell moment jo estava buscant uns llibres, tranquil·lament surto del passadís on em trobava per anar a buscar el meu grup i em trobo amb una imatge que era de foto. La penya corrent, alguns deixant les coses, altres agafant totes les seves pertinences, la gent passava per davant i darrera meu i en aquell precís moment em vaig sentir dins d'una escena de Benny Hill, en algun moment fins i tot podia sentir la música... Després de jugar-me la vida intentant passar entre la gent, vaig arribar on estava el meu grup, obviament tothom estava recollint - però amb la 'calmíssima'. L'Esther estava guardan el treball a l'USB i la Paula i jo recollint. De sobte, entra una dona de la biblioteca cridant 'get out! There is a fire! get out!' i l'Esther li contesta - resumint i traduït - 'estic guardant el meu treball! si no se'm guarda bé, me'l refaràs tu!' (ole, sus huevos!). Total per que després fós una torrada o algo que es va cremar a la cuina del bar...
La darrera mostra de lo paranoics que són amb el foc és que abans de començar CADA exàmen t'expliquen les normes a seguir en cas que hi hagi un incendi...En fi, ja veieu com està el pati.
Es pot dir que el titular dels primers 3 mesos a Edimburg seria: 'Alarmant' - se que l'acudit és fluixet però bueno se que m'estimareu igual.
