Per fi, després de 2 mesos i mig hi ha alguna cosa que explicar. No és que ens haguem avorrit, però si que se'ns havia creat una rutina massa monòtona - de casa a la feina i de la feina a casa, sense gaire cosa que explicar. Per sort, tot això va canviar el passat divendres 23 de juliol, quan ens vam assabentar que dilluns i dimarts d'aquesta setmana teniem festa a la feina i que dimecres entràvem a treballar a les 18h, se'ns va encendre la llum i com que diumenge treballàvem de 8 a 13h, ho vam veure clar, aquesta era la nostra.
El mateix divendres a la tarda-nit ens vam muntar, planificar i reservar una escapada de tres dies a les Highlands escoceses, marxant diumenge a la 13h i tornant el dimecres a les 14h. Tot amb cotxe llogat - si, conduint per l'altre cantó.
Amb tot llest, diumenge al matí enfilem el camí de la feina amb les coses justes i necessàries per acabar de treballar i anar cap a l'aeroport per agafar el cotxe de lloguer - l'aeroport era l'únic lloc on el podíem agafar en diumenge més tard de les 12h del migdia. Les 5 hores de feina - amb 342 persones que havien d'esmorzar - se'ns van fer eternes. Semblava que el rellotge anés enrere enlloc d'avançar. Finalment a la una en punt, 'fitxem' i sortim 'pitant'.
Un cop a l'aeroport i amb tots els tràmits fets per tal de tenir el cotxe - inclús després de passar vergonya havent d'ensenyar el meu carnet de conduir en format póster desplegable i fet d'un material difícil d'identificar - ens dirigim ràpidament cap a la plaça de parking indicada, i allà a la número 73 reposava ple de gasolina l'Skoda Fabia que haviem llogat. Senzill però perfecte pel que el volíem.
Em dirigeixo tot emocionat cap al cotxe amb unes ganes mortals de conduir... i mentre m'estic acostant me'n adono que estic anant cap al costat de l'acompanyant...llavors, amb una agilitat mental suprema, faig veure que m'estic mirant el cotxe, dono la volta... i ara si, entro en el seient del conductor. Bfff! Serà molt dur això. Un cop comprovats tots els botons, retrovisors i seients, i havent provat un parell de vegades les marxes, poso en marxa el cotxe. Anem a posar primera a veure que tal. Però un acte reflex va portar la meva mà dreta a estampar-se contra la porta - PAM! En el curt trajecte de 20segons des de la plaça de parking fins la sortida, aquesta acció es va repetir unes 3 o 4 vegades. Ufff!! que patirem!! Però per art de màgia, un cop sortit del parking tot va anar com la seda - semblava que ho hagués fet tota la vida això de conduir per l'altre costat. La primera hora i mitja, per això, tenia tot el cos agarrotat, tens i la meva ment només feia que pensar - esquerra, esquerra, esquerra. Però un cop t'hi acostumes tot és exactament igual que conduir pel costat normal.
La primera parada del nostre mini-viatge va ser Inverness - capital de les Highlands i ciutat on acaba el famós Llac Ness. Després d'unes 3h conduint arribem al B&B (Bed & Breakfast) Tamarue. Una dona de mitjana edat, ens dona la benvinguda, ens ensenya la nostra habitació i ens explica que hi han dues opcions d'esmorzar, el cooked - ous, bacon, bolets, salsitxes i tomaquet rostit - i el continental - croisant, torrades, mantega i melmelades. Òbviament l'Esther va agafar la segona opció, jo per contra la primera.
El matí següent el vam passar a Inverness fent turisme i visitant el castell. La veritat és una ciutat-poble no gaire gran que es pot veure en un parell d'hores. Cap al migdia va començar a ploure - gens estrany per aquestes latituds -, i vam pensar en buscar algun lloc per dinar. Mentre sondejàvem els restaurants del poble, un NO M'HO PUC CREURE amb un tò d'indignació abismal, va sortir de la boca de l'Esther. Vaig trigar uns 30segons o un minut en adonar-me del perquè del seu 'disgust', però quan vaig veure el cartell de PRIMARK, ho vaig entendre tot. Que un poble que no arriba ni a un quart d'habitants d'Hospitalet tingui Primark i Edinburgh que és la capital d'Escòcia no, era inconcebible per ella. És com si Madrid o Barcelona no tinguessin El Corte Inglés - no és comparable perquè la roba del Primark és MOLT més barata. Per mi, era una anècdota graciosa del viatge, per a ella era un tema per dur a Tribunal Suprem de Justicia d'Escòcia.
Després de dinar en un Pizza Exprés - curiosament només uns calamars a la romana i una amanida cadascú - vam seguir el nostre viatge. Loch Ness, Urquhart Castle i Eilian Donan Castle serien les següents parades abans d'arribar al segon B&B. El B&B Eilian A Cheo era una petita caseta amb vistes al Castell d'Eilian Donan i al llac. La dona que ens va rebre va seguir el mateix ritual que la del primer, amb una excepció ens va dir que l'esmorzar s'acabava a les 8:30.
Dimarts al matí ens vam despertar a les 7:45, vam esmorzar - gairebé sobre la botzina - i vam enfilar el camí cap a la Illa de Skye. De l'illa vam visitar Portree i Broadfort dos dels poblets més 'coneguts'. Els paisatges, els pobles, la gent, tot molt agradable i molt maco. Si no fos per la pluja intermitent - quan dic intermitent vull dir, de més fort a més fluix - tot hagués estat encara més perfecte. Després de dinar vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a l'ultima parada del viatge, Fort Augustus.
Una hora i quart després de dinar i deixar l'Illa de Skye vam arribar al B&B The Holt a Fort Augustus, un poblet molt, molt petit situat al principi del Loch Ness. Com podeu imaginar la visita al poble no va durar gaire, a les sis de la tarda ja estàvem asseguts en un restaurant per sopar - és el que té esmorzar a les 8:30.
Malauradament, dimecres va arribar i amb la depressió que comporta la fi d'uns dies genials de relax i natura, vam fer les maletes de tornada cap a Edinburgh. L'única preocupació que ens quedava, a part d'entregar el cotxe a l'hora indicada - 14:30 -, era arribar amb el dipòsit de benzina buit - les condicions del lloguer eren que ens donaven el cotxe ple però l'havíem de tornar buit, ja que no ens pagarien res per la benzina. Per sort, no els hi vam regalar res, només entrar a l'aeroport la senyal de 'reserva' es va encendre. Una escapada genial, un cotxe senzill però perfecte i acompanyats l'un de l'altre, que més es pot demanar?
El matí següent el vam passar a Inverness fent turisme i visitant el castell. La veritat és una ciutat-poble no gaire gran que es pot veure en un parell d'hores. Cap al migdia va començar a ploure - gens estrany per aquestes latituds -, i vam pensar en buscar algun lloc per dinar. Mentre sondejàvem els restaurants del poble, un NO M'HO PUC CREURE amb un tò d'indignació abismal, va sortir de la boca de l'Esther. Vaig trigar uns 30segons o un minut en adonar-me del perquè del seu 'disgust', però quan vaig veure el cartell de PRIMARK, ho vaig entendre tot. Que un poble que no arriba ni a un quart d'habitants d'Hospitalet tingui Primark i Edinburgh que és la capital d'Escòcia no, era inconcebible per ella. És com si Madrid o Barcelona no tinguessin El Corte Inglés - no és comparable perquè la roba del Primark és MOLT més barata. Per mi, era una anècdota graciosa del viatge, per a ella era un tema per dur a Tribunal Suprem de Justicia d'Escòcia.
Després de dinar en un Pizza Exprés - curiosament només uns calamars a la romana i una amanida cadascú - vam seguir el nostre viatge. Loch Ness, Urquhart Castle i Eilian Donan Castle serien les següents parades abans d'arribar al segon B&B. El B&B Eilian A Cheo era una petita caseta amb vistes al Castell d'Eilian Donan i al llac. La dona que ens va rebre va seguir el mateix ritual que la del primer, amb una excepció ens va dir que l'esmorzar s'acabava a les 8:30.
Dimarts al matí ens vam despertar a les 7:45, vam esmorzar - gairebé sobre la botzina - i vam enfilar el camí cap a la Illa de Skye. De l'illa vam visitar Portree i Broadfort dos dels poblets més 'coneguts'. Els paisatges, els pobles, la gent, tot molt agradable i molt maco. Si no fos per la pluja intermitent - quan dic intermitent vull dir, de més fort a més fluix - tot hagués estat encara més perfecte. Després de dinar vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a l'ultima parada del viatge, Fort Augustus.
Una hora i quart després de dinar i deixar l'Illa de Skye vam arribar al B&B The Holt a Fort Augustus, un poblet molt, molt petit situat al principi del Loch Ness. Com podeu imaginar la visita al poble no va durar gaire, a les sis de la tarda ja estàvem asseguts en un restaurant per sopar - és el que té esmorzar a les 8:30.
Malauradament, dimecres va arribar i amb la depressió que comporta la fi d'uns dies genials de relax i natura, vam fer les maletes de tornada cap a Edinburgh. L'única preocupació que ens quedava, a part d'entregar el cotxe a l'hora indicada - 14:30 -, era arribar amb el dipòsit de benzina buit - les condicions del lloguer eren que ens donaven el cotxe ple però l'havíem de tornar buit, ja que no ens pagarien res per la benzina. Per sort, no els hi vam regalar res, només entrar a l'aeroport la senyal de 'reserva' es va encendre. Una escapada genial, un cotxe senzill però perfecte i acompanyats l'un de l'altre, que més es pot demanar?
