Murrafield

Cansats d'enviar currículums per internet i rebre respostes negatives - o no rebre'n cap ni una -, l'Esther i jo ens vam anar a apuntar la setmana passada a una agència de catering anomenada The Temp Agency - una agència de cambrers on treballes per hores. És a dir, nosaltres hem de contactar amb l'agència cada dilluns o dimarts per avisar-los de la nostra disponibilitat durant la setmana. Doncs bé, el nostre primer treball va ser dissabte 13 de Març a l'estadi de rugby de Murrafield en l'aconteixement de l'any, el partit del torneig de les 6 Nacions entre Scotland i England - a l'alçada d'un Barça Vs Madrid de futbol. Ens van dir que començavem a les 12:30 del matí, però que haviem d'estar a les 12 a l'estadi per distribuir els equips de treball, i que haviem d'anar vestits amb camisa blanca, pantaló de pinça negre i sabates negres.

Dissabte, 11:50 del matí, adientment uniformats arribem al punt de trobada. Ens donen una 'pulsera' de paper indicant que som part del waiting staff. Ens fan passar cap a una grandiosa carpa - marquee pels angloparlants - on ens diuen que deixem les nostres pertinences que no formin part de l'uniforme a dins d'una bossa d'escombreries individual. Tot seguit, posen un numero a cada bossa i ens el donen - un 'guardaropía' molt cutre però gratuït. Un cop registrats, ens donen una corbata i un devantal negre. La veritat estavem molt atractius...tot s'ha de dir. 

12:30. Després de les 'preliminars' arriba l'hora de la veritat. El Head Manager de l'event ens explica de que va el tema. Resulta que la carpa està muntada exclusivament per aquest partit i que vindrien personalitats molt importants - si més no, havien pagat una 'pasta', entre 500 i 700 Lliures - i que haviem de donar un servei exquisit. Alhora de dir la quantitat de gent que vindria i els que hi treballavem - perdoneu l'expresió - se'm van caure el collons a terra. Més de 2.000 convidats i més de 1.000 cambrers - jo mirava al voltant i pensava, si algú té claustrofobia va fí... Com no, la típica xerrada sobre safety i sortides d'emergencia i focs no va faltar.

13:15 aprox. Un cop fetes les xerrades rutinaries, ens distribueixen per equips, l'Esther al Team A i jo al Team B.  La meva manager, una noia que semblava espavilada - i remarco semblava - va distribuir les taules que tindriem que servir. A mi i dos més ens va tocar una filera de 6 taules. Si fem comptes tocaven a dues taules per persona. Perfecte, primer dia com a cambrer i em faig càrrec de dues taules de 10 persones cadascuna.

14:00. Comencen a entrar els convidats. En aquell precís moment vaig entendre la diferència entre britànics en general i nosaltres. Si a Barcelona es fa un event ón la gent paga entre 500 i 700 Euros, la gent va d'etiqueta, o com a mínim amb marques 'cares'. Aquí no. Els personatges de les taules de l'Esther es veien a 1km de distància. Gorros amb dracs al cap, tatuatges infinits, els seus kilts - la faldilla escocèsa - tios d'uns 2m que venien cridant i cantant... M'encanta.

Les següents 3 hores van ser una bogeria. La cuina anava descoordinada, la meva manager al segon plat s'havia esfumat. I per acabar-ho d'adovar, els dos companys que tenia amb mi per les 6 taules els envien a fer no se que. Total, que em vaig MENJAR amb patates les 6 taules.


17:00. La gent marxa cap al camp - a 10m de la carpa - per veure el partit. Molts van marxar sense postre per la descoordinació de la cuina. Altres amb prou feines podien mantenir-se rectes - normal si durant un dinar la teva taula de 10 es fot entre pit i espatlla, 7 ampolles de ví, 20 cerveses i els típics gots de whisky...en plural. A partir d'aquí segons els managers teniem 2h de 'tranquil·litat' per netejar taules i tornar-les a muntar perque els convidats tornarien a les 19h per sopar. En aquestes dues hores estava inclòs teòricament un descans de 30 o 40 min. per nosaltres en el que podriem menjar i descansar - vull remarcar el teòricament.


Mentre es juga el partit fem el que ens toca, netejar i muntar taules. El tema s'allarga una mica més del previst i el nostre menjar no arriba. PERFECTE! Sense descans ni menjar des de les 12:30 comencen a arribar altre cop els convidats. 


De 19:15 a 21:15, altre vegada servint, recollint i intentant entendre algún personatge que hi havía per allà - no perquè parles anglès molt tancat o algo, sino perque portava poca sang entre tant d'alcohol a les venes i li costava bocalitzar... El pitjor resultat possible va ser l'empat a 15 del partit - i dic el pitjor perque a aquesta gent ja els hi falta poc per celebrar algo i si a sobre cap dels dos ha perdut...ja us podeu imaginar. Els escocèsos cantant, els anglèsos també. Quina festa...


21:15. El Head Manager ens reuneix a tots i ens demana disculpes pel tema de no tenir menjar ni descans, que havia estat un error imperdonable i que ho sentia molt. Al final, ens han dit que ens pagarán 1h més del que vam treballar realment. Com a mínim és alguna cosa...


L'experiència per això va valdre la pena. Del meu balanç personal - 5 canapés a terra, una copa trencada i servir un cafè que no valia per res - em quedo en que vaig aprendre a 'com no s'ha de coordinar la cuina amb els cambrers en un event com aquest'. En fí, balanç positiu...




Abans d'acabar - gràcies als que heu arribat fins aquí - haig de dir, que m'han trucat d'un hotel d'Edimburg per fer una entrevista de feina. Ja us explicaré...